9

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenvolupat una activitat plural en el món de la fotografia com a creador, docent, assagista, comissari d'exposicions i historiador.

És autor d'una dotzena de llibres d'història i assaigs sobre la fotografia com “El beso de Judas. Fotografía y Verdad” (1997), “Ciencia y Fricción” (1998), “La cámara de Pandora” (2010), “La furia de las imágenes” (2016) o “Revelacions” (2019); i s'han publicat una trentena de monografies sobre el seu treball de creació. La seva obra s'ha exposat en museus de tot el món com el MoMA de Nova York, Art Institute de Chicago, IVAM de València, FOAM d’Àmsterdam, MEP de París o Science Museum de Londres i ha estat adquirida per nombroses col·leccions públiques. Entre d’altres, el 2013 va rebre el Premi Internacional Hasselblad i el 2022 el títol de Doctor Honoris Causa per la Université Paris VIII.

Són molts els focus d’interès dels seus estudis i creacions i, en aquest novè capítol d’El Vernissatge, ens hem volgut centrar en un d’específic: l’engany com a “acció conscient que té per objectiu que una mentida sigui acceptada pel receptor com a veritat”. Fontcuberta ha obert en canal aquest terme –també la mentida, la falsedat o la impostura– i n’ha tret tant suc com ha pogut. Per tant, a la seva entrevista parlarem de fraus i d’enganys a través de les sèries Herbarium, Fauna (on ens dona gat per llebre) i Karelia; i també a partir de l’assaig Ça-a-éte. Contra Barthes, inclòs a “Imatges latents. La fotografia en transició” (2022).