Tot allò que és veritablement complex costa de definir. El cas de l’ésser humà és especialment complicat; es pot entrar ràpidament en un debat bizantí en què costa poc entrar però molt sortir. L’autoconsciència i la facultat abstractiva són els trets que, des del punt de vista d’una taxonomia biològica, ens defineixen millor, però òbviament no són les úniques característiques que fan a l’Homo sapiens sapiens un ésser humà. 

​

Si volem filar prim sobre què vol dir “ser humans” crec que podem encomanar-nos a dos conceptes que ens permetran parlar avui: d’una banda, la creació artística (evidentment), i de l’altra, el joc. La capacitat de crear, gaudir i relacionar-nos amb el món a través de l’art, sumada al que per Huizinga és “un acte consubstancial a la cultura humana” - el joc - són els cops de mall que reblen el clau del fet humà.