​

Possiblement, tenir cura de la terra —això que anomenem agricultura—, és un dels oficis (o una de les arts) que durant més segles ha mantingut unes maneres de fer gairebé idèntiques. Processos cíclics, estacionals, que s’han anat desplegant gràcies a les mans d’homes i dones, a la força dels animals i a la invenció de diferents enginys i útils que han alleugerit o facilitat algunes de les tasques del treball al camp. Des que es van començar a cultivar grapats de gramínies entre el Tigris i l’Eufrates fins a mitjans del segle passat hem seguit una pauta semblant: sembrar, segar, batre, ensacar.