PREÀMBUL

​

Això de definir-se professionalment, més aviat encasellar-se, em costa. La precarietat laboral i la flexibilitat necessària per afrontar un ventall bastíssim de tasques i deures a la que ens aboca el sistema fa que acabem fent de tot (tal vegada, de res). La indefinició personal sembla que sigui ja un distintiu generacional i la permeabilitat, un motor d'acció. L'aparent pessimisme d'aquestes paraules no deixa de ser símptoma d'un altre tret definitori dels temps culturals del moment: la queixa. Queixar-se és esport, energia, combat. Rere la queixa, però, sempre s'amaga un cert confort. Queixar-se, tot sovint, no deixa de ser un privilegi.

​