6

Mònica Planes (Barcelona, 1992) va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on va trobar un bon context per començar a treballar i pensar l’escultura. Des de llavors no ha parat: ha exposat en galeries i centres d’art i ha guanyat diverses beques i premis.

Si bé es reivindica com a escultora, les seves obres formen part d’un procés més ampli on l’acció té un paper fonamental i on el joc sovint hi ressona. Es tracta del joc entès com una relació atemporal i experimental amb l’entorn –com la mateixa pràctica artística– que porta l'artista a desenvolupar projectes on el moviment, vehiculat a través de materials com el ciment, és protagonista.

A Història ballada del playground l’artista investiga l’evolució dels parcs infantils i els moviments que aquests generen en els cossos dels nens que hi juguen, i a  A cor fantasma és el mateix cos de l’artista que es llança cap al ciment per intentar dotar de moviment i obertura aquest material tancat en sí mateix que ofereix, alhora, múltiples possibilitats creatives.

El resultat d’aquests i d’altres processos de treball són peces escultòriques que volen trencar la pròpia rigidesa del material i que contenen acció des de la seva quietud; unes obres que mostren la relació poètica i lúdica de l’artista amb els objectes, l’espai arquitectònic i el material.