1

Isabel Banal i Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) sempre s’ha considerat una nena de poble. Per això viu i treballa entre Barcelona i Abella de la Conca, un petit poble del Pallars Jussà on retroba la vida de la seva infància, que va marcar indiscutiblement els interessos que l’han acompanyat durant la seva trajectòria, més de trenta anys treballant com a artista i docent i exposant a nombroses galeries i espais del país.  L’interès pel paisatge i els treballs del món rural, el color blanc amb el que presenta petits objectes -que recorden les figures de pessebre encara per pintar- són alguns dels aspectes més representatius de la seva obra. Però més enllà d’això, molts dels seus projectes porten implícit la idea de viatge. Alguns ens parlen del viatge desitjat i investiguen la mirada buida del turista, altres evoquen el viatge forçat i la duresa de l’exili, però sempre hi ressona l’interès per la mobilitat, el traginar, l’anar i venir també de les persones que feinegen a la ciutat o al camp.